Produir un estat de torbació en l'ànim (d'algú) que no li deixa veure clar el que ha de fer, de dir, etc., com ha d'obrar, de captenir-se. No em diguis res, no m'atribolis, que encara ho faré més malament. Quan comencen a dir-me «fes això», «fes allò [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [atabalar] aturdir. v pron 2 aturdirse.  [...]

atabalar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 atribolar, tribular. v pron 2 atribolar-se, tribular-se.  [...]

1 Fatigar el cervell, marejar, amb sorolls. atordir atribolar(≠ tribular). No em diguis res, no m'atribolis, que encara ho faré més malament. atracallar, atabalar, desconcertar algú amb renys, retrets, burles, etc. atorrollar. Em va fer tantes preguntes, que em va atorrollar. escalfar el cap [...]

1 tribular(≠ atribolar) adoloraro adolorir acorar conferir desconsolaro desconhortar consternar contristar desolar(fig.) turmentar(fig.) fer pena omplir d'aflicció (o de pena, o de dol, o d'angoixa) afectar trasbalsar trastornar trencar el cor rosegar el cor. Aquesta pena li rosega el cor [...]

1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]