FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar algú o alguna cosa com la causa (d'alguna cosa). Atribuir un acte a algú. Considerar com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a propi d'algú o d'alguna cosa. M'atribueixen unes paraules que jo mai no he dit. D'aquest fet, ell tot sol ha d'atribuir-se'n la [...]
[Se conjuga como: huir] v tr 1 atribuir. Me atribuyen unas acciones que no he realizado, m'atribueixen unes accions que no he fet mai. 2 p fr [adscribir] adscriure. 3 p fr [una función] atribuir, assignar. v pron 4 atribuir-se. 5 [funciones, facultades] atribuir-se, arrogar-se. [...]
v tr 1 [considerar com la causa] atribuir. Van atribuir el retard a la pluja, atribuyeron el retraso a la lluvia. 2 [culpar] atribuir, achacar, imputar. M'atribueixen un delicte que no he comès, me achacan un delito que no he cometido. 3 [donar] atribuir, asignar. Fou atribuïda una part del [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, atribuir-li la culpa d'una cosa que no ha fet. penjar. Totes les malifetes les pengen al pastor. llevaro allevar, atribuir maliciosament una cosa falsa. Qui mal vol a ca, ràbia li alleva (refrany). imposaro aposar, atribuir falsament, allevar. referir, atribuir una cosa a una causa, motiu, origen. Referia [...]
