Causar vergonya (a algú). Amb el seu comportament avergonyeix els seus pares. Sentir vergonya. Fa el mal i no se n'avergonyeix. S'avergonyeix de tenir-lo per amic. Fer sentir (a algú) vergonya, confondre amb retrets. El vaig avergonyir davant de tothom. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [causar vergonya] avergonzar. Les demostracions del públic avergonyiren els actors, las demostraciones del público avergonzaron a los actores. 2 [fer sentir vergonya] avergonzar. Avergonyir un alumne davant els seus companys, avergonzar a un alumno delante de sus compañeros. v pron 3 [...]

1 Causar vergonya a algú. humiliar posar en ridícul confondre(->) deshonraro causar la deshonra. Aquesta noia, amb els seus fets, deshonra la família. posar en una situació penible donar una bufetada comprometre 2 (avergonyir-sepron.) vergonyar-se empegueir-se torbar-se donar-se vergonya penedi [...]

Acció d'avergonyir o d'avergonyir-se. [...]

Amb el cap alt. Ves capalta, noia: que sembles geperuda. anar capalt Anar amb el cap alt en senyal d'altivesa, de no haver-se d'avergonyir de res. [...]

, de nit, es confonen. Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència. Confondre els seus enemics. Déu ha confós la seva supèrbia. Que el cel et confongui! Desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir. Avergonyir, especialment desconcertar la [...]

Sostreure a la coneixença d'altri, no manifestar, no mostrar. Tot aquell dia li van amagar la notícia de la mort del seu fill. No podia amagar la por que tenia. Li amagaren la veritat. Amagar als altres una cosa personal. Cadascú és com és, no te n'has d'amagar ni d'avergonyir. No [...]

amer v tr 1 avergonyir, fer enrojolar. v pron 2 [avergonzarse] avergonyir-se, enrojolar-se. 3 [insolarse] assolellar-se.  [...]

v tr p fr 1 [engañar] engalipar, entabanar. 2 fig [avergonzar] avergonyir, fer enrogir, sufocar. v pron 3 [tostarse] socarrar-se, socarrimar-se.  [...]