Acostumar 1. Avesar algú al treball, a l'estudi. Cal avesar-lo a obeir. Avesar-se a un menjar. No t'avesis a respondre malament.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 avezar, acostumbrar, habituar. v pron 2 avezarse, acostumbrarse, habituarse. Avesar-se a treballar de nits, avezarse a trabajar por la noche.  [...]

acostumar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Sotmetre a l'acció de la flama, d'un cos incandescent. Li van foguejar la ferida amb un ferro roent. Foguejar una arma per netejar-la. Habituar (les persones, els cavalls), al foc de la pólvora. Són soldats que ja han estat foguejats. Avesar o exercitar en coses difícils. No [...]

v tr 1 avesar, acostumar, habituar. v pron 2 avesar-se, acostumar-se, habituar-se.  [...]

v tr 1 [domtar] domar, domeñar p fr. 2 [avesar] acostumbrar, avezar. v pron 3 acostumbrarse, avezarse.  [...]

v tr 1 [el cuero] adobar, assaonar, blanquejar. 2 fig [la piel humana] colrar, torrar, embrunir. 3 fig [acostumbrar] avesar, aguerrir, estar fet. Estar curtido en las artes de la guerra, estar avesat a les arts de la guerra. 4 estar curtido [avezado] estar avesat, estar-hi fet. v pron 5 avesar-se [...]

v tr 1 foguejar. Foguear un arma para limpiarla, foguejar una arma per netejar-la. 2 fig [un ejército] foguejar. 3 fig [a un trabajo, a una penalidad] foguejar, acostumar, avesar. 4 veter foguejar, cauteritzar. v pron 5 fig foguejar-se, acostumar-se, avesar-se.  [...]

1 v. tr. habituar avesaro vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi. acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera. adondar. Adondar els nois a una feina. enconar(fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees. malacostumaro malavesar, acostumar [...]