Donar notícia (a algú) d'alguna cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. Quan arribaran, avisa'm. Si em feu avisar a temps, vindré a rebre'ls a l'estació. Advertir, aconsellar. Ja l'he avisat, però no vol fer bondat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [advertir] avisar. Avísame cuando lleguen, quan arribaran, avisa'm. 2 [anunciar] anunciar, fer saber. Avisaron la llegada del avión, han anunciat l'arribada de l'avió. 3 [llamar] cridar. Avisar al médico, cridar el metge. 4 [amenazar] avisar. ¡Que no te tenga que avisar de nuevo!, que no t [...]

v tr 1 [donar notícia] avisar, advertir. 2 [aconsellar] avisar, advertir. 3 sense avisar sin avisar, sin previo aviso.  [...]

1 Donar notícia a algú perquè estigui advertit i obri en conseqüència. notificar participar passar avís (a algú) citar, avisar algú perquè comparegui, de part d'una autoritat. fer avinent (una cosa a algú) anunciar. 2 advertir, aconsellar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que serveix per a citar o avisar de comparèixer. [...]

Acció d'avisar; l'efecte. Paraules, escrit, etc., amb què s'avisa. Rebre un avís. Nau de guerra petita i lleugera per a portar ordres, despatxos, etc., o per a explorar el mar i reconèixer la posició de les naus enemigues. [...]

Persona que fa o repara instruments, maquinària, instal·lacions, etc., elèctrics. S'ha espatllat la rentadora: caldrà avisar un electricista. [...]

Avisar, assabentar, (algú) d'alguna cosa que li convé saber. El vaig advertir del perill que corria. Fer saber a algú (alguna cosa). Li vaig advertir el perill que corria. Ja va advertir-m'ho. Parar esment (en alguna cosa), adonar-se (d'alguna cosa). Ell no ha advertit les belleses d [...]

Que causa molèstia. Insectes molestos. Un dubte molest. Una desconfiança molesta. Suportar pacientment les persones molestes. Tenir algú por de ser molest. Que s'ha molestat, s'ha ofès. Està molt molest perquè no el van avisar. [...]