FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorreixo la mentida. Avorria els hipòcrites que malparlaven del director. Agafar aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir un menjar. La gata ha avorrit els gatets. Causar (a algú) tedi. Aquesta novel·la m'avorreix. Sentir [...]
v tr 1 [tenir aversió] aborrecer. 2 [agafar aversió] aborrecer. La lloca ha avorrit els seus pollets, la clueca ha aborrecido a sus polluelos. 3 [causar tedi] aburrir, hastiar. La poesia l'avorreix, la poesía le aburre. v pron 4 [sentir tedi] aburrirse. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tenir aversió. detestar abominar repugnar(v. intr.). La hipocresia em repugna. execrar tenir en horror no poder veure(algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites. no poder suportar no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà. tenir aversió p [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és avorrir [...]
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 avorrir, odiar. Aborrecer de muerte a alguien, odiar a mort algú. 2 [sentir repugnancia] avorrir, no poder suportar. v pron 3 [fastidiarse] avorrir-se. [...]