Oscil·lar, balancejar. El cotxe balandreja com una tartana. El fullatge penja i balandreja. Gronxar-se, balancejar-se. El cap es balandreja i els peus vacil·len. La corda es balandreja lligada per un extrem. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v intr 1 [oscil·lar] oscilar, balancear. v pron 2 balancearse, mecerse.  [...]

Acció de balandrejar o de balandrejar-se; l'efecte. [...]

v intr 1 balancejar, balandrejar. v pron 2 balancejar-se.  [...]

v intr 1 p fr balancejar, balandrejar, oscil·lar. 2 [las personas] tentinejar, titubar, vacil·lar. 3 hacer bambolear sacsejar. v pron 4 balancejar-se, oscil·lar intr. La antena se bambolea, l'antena es balanceja. 5 [las personas] tentinejar intr, titubar intr, vacil·lar intr.  [...]

balandrejar sondrollar(tr.) trontollar(intr.) recalcar(intr.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 balancejar, balandrejar. 2 fig [dudar] hesitar, vacil·lar, fluctuar. v tr 3 balançar, balancejar. 4 [una balanza] equilibrar. 5 [la cuna, un bebé] bressar, bressolar. 6 [el columpio] gronxar. v pron 7 balancejar-se, balandrejar-se. 8 [columpiarse] gronxar-se.  [...]

v pron 1 trontollar intr, trontollejar intr. Esta silla se tambalea, aquesta cadira trontolla. 2 [bambolearse] balancejar intr, balancejar-se, oscil·lar intr, bransolejar intr, balandrejar intr. La antena se tambalea, l'antena es balanceja. 3 [personas] tentinejar intr, titubar intr, trampolejar [...]

1 bascularo fer la bàscula balancejar-se(->) zumzejar sorollar(intr.), oscil·lar, una cosa sacsejada. Durant el terratrèmol, totes les cases del barri sorollaren. balandrejar bransolejar trontollar capcinejar brandar titil·lar(dit esp. d'una flama) 2 Fig. fluctuar. Manuel [...]