Fer néixer una enemistat (entre dues persones), fer renyir. Disputar-se, tenir raons. No es baralla amb ningú. Tot el dia es barallen. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [fer renyir] enemistar, indisponer, desavenir. v pron 2 [disputar-se] pelearse, reñir intr, regañar intr. 3 [esbatussar-se] pelear intr, pelearse. 4 barallar-se a andar a. Barallar-se a cops de puny, andar a puñetazos.  [...]

1 enemistar. 2 (barallar-sepron.) esbatussar-se breguejar esgratinyar-se, barallar-se a esgarrapades. esgatinyar-seo esgatifinyar-se, íd. bategar batre's entrebatre's escatifenyar-se, barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc. combatre (->) lluitar (->) haver-se-les renyinar es [...]

Provocar a guerra, fer estar en guerra o lluita, fer barallar. Fer renyir o enutjar. [...]

vi a l'ampolla. Si de vuit en traiem tres, en resten cinc. Els pocs ànims que li resten. Els anys que em resten de vida. Resta saber qui ha estat. Subsistir en el mateix estat d'abans. Ell ha restat fidel. Es van barallar, però van restar amics. El cos resta en repòs, malgrat que [...]

troba en alguna cosa. Menja amb un gust! Ara esmorzes? Que vagi de gust. Riure de gust. Ho faré amb molt gust. Troba gust a amoïnar-lo, a fer-los barallar. Ho fa pel gust de mortificar-me. Discerniment del bell i del lleig, especialment en una obra d'art. Gust natural, adquirit. Formar-se [...]

v tr p fr [encizañar] enemistar, barallar, malmesclar.  [...]

[Se conjuga como: venir] v tr 1 enemistar, barallar, fer renyir. Desavenir a dos hermanos, enemistar dos germans. v pron 2 desavenir-se. Desavenirse con su padre, desavenir-se amb el seu pare.  [...]

v tr 1 [una tapia] embardissar. 2 fig [malquistar] barallar, malmesclar, enemistar. v pron 3 embardissar-se. 4 fig [enredarse] embolicar-se, embardissar-se, embrancar-se. 5 fig [en una discusión] embrancar-se. 6 fig [reñirse] barallar-se, esbatussar-se, haver-se-les.  [...]