Dotar (algú) amb una beca. [...]

Fer becaines. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr becar.  [...]

v tr 1 [un estudiant] becar. v intr 2 [fer becaines] cabecear, dar cabezadas.  [...]

Fer becaines. pesar figues cabotejar capcinejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cabotejar capejar (els cavalls) becar o fer becaines(dormint) 2 oscil·lar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 [balancear] capotejar, cabotejar, capcinejar. 2 [negar] capotejar. 3 [durmiéndose] cabotejar, becar, fer becaines, pesar figues. 4 [fútbol] donar un cop de cap. 5 [los caballos] capejar. 6 [los barcos] capficar. 7 [carruajes] capcinejar, balandrejar. 8 [inclinarse] decantar-se pron. v tr [...]

1 beca, en la frase fer una beca. rebeca cabotada capcinada becada becarrada 2 Fer becaines: becar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dormisquejaro dormitar, estar mig adormit adormissar-se ensopir-se abaltir-se mig adormir-se ensonyar-se(->) condormir-se entreabaltir-se ensobecar-se fer una becaina, adormissar-se sense estar ajagut. Cp. becar (v. intr.) trencar el son, íd. Cp. ensonyar-se: agafar son [...]