FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú. Lector benèvol. Crític benèvol. Mostrar-se benèvol. Crítica benèvola. Que és signe de benevolència. Mirada benèvola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de benèvol, especialment d'un superior envers un inferior. La benevolència del públic. La benevolència de la crítica. Comptaven amb la benevolència dels seus superiors. Recaptar la benevolència d'algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es manifesta sol·lícit a ésser útil a un altre. Se m'acostava amb un aire amable i oficiós. De caràcter benèvol, s'aplica a la mediació d'un tercer. Que prové d'una autoritat, però sense caràcter oficial. Comunicació oficiosa. Que [...]
-ana adj 1 [de l'home] humano -na. 2 humano -na. És molt humà que vulgui afavorir els seus, es muy humano que quiera favorecer a los suyos. 3 [benèvol, generós, etc] humano -na. Un gest humà, un gesto humano. m pl 4 humanos. Pretenia de redimir els humans, pretendía redimir a los humanos. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Disposat a complaure. servicial deferent condescendent indulgent tolerant obsequiós sol·lícit benèvol accessible comportívol. És un home molt comportívol. 2 Que es complau en alguna cosa: satisfet. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
afable amable benèvol benvolent cordial bonhomiós indulgent condescendent benigne ésser un bonàs ésser un calçasses, massa bondadós. ésser de pasta d'agnus ésser tot cor ésser bon cor ésser un angelot Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]