Que gaudeix d'una situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida. La família de l'escriptor era una gent benestant. [...]

adj acomodado -da, holgado -da, desahogado -da.  [...]

benanant acomodat allerat folgat lluir-li (a algú) el pèl estar com el porc a l'estaca, estar en molt bona situació. (Alc.) viure sense estretors, ésser benestant. ric (->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Benestant. [...]

Benestant . La gent acomodada de la població. [...]

Sense subjecció, trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat. Els nois jugaven allerats. Corria allerat. Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena. Són gent allerada. Viuen allerats. [...]

Que ve ample. Un vestit, un calçat, folgat. Unes faldilles folgades. Còmode, benestant. Una posició folgada. [...]

'altri Fer-la-hi en consideració a aquest, responent-ne aquest. fer dues cares Tractar d'acontentar alhora les dues parts contràries. portar alguna cosa escrita a la cara No poder-la amagar, no poder-la dissimular. tenir cara d'agost [o fer cara d'agost] Tenir, fer, cara de benestant [...]

La forma castellana pijo, pija s'usa despectivament, en un context col·loquial, per fer referència a algú que manifesta gustos propis d'una classe social benestant a l'hora de vestir-se, actuar i parlar. Malgrat que no hi ha una forma catalana exactament equivalent a aquest mot, segons el context [...]

Membre de la burgesia benestant que té un estil de vida propi de la bohèmia contracultural. [...]