FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl que neix sobre el llavi superior. caure de bigotis Caure boca per avall. Element decoratiu tipogràfic, generalment format per un filet més gruixut en el centre que en les puntes. Franja de color blanc que comença a proa d'una barca i es va aprimant fins a arribar aproximada [...]
m 1 bigote. 2 gràf [motiu ornamental] bigote. 3 pl bigotes, boceras f. 4 caure de bigotis pl caer de bruces. 5 clavar pels bigotis pl fig [reprotxar] echar en cara. Sovint li clavava pels bigotis les seves absències, a menudo le echaba en cara sus ausencias. 6 fregar pels bigotis pl fig restregar ( [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raure (el pèl, una zona que té pèl, especialment la barba i el bigoti). Li ha afaitat el cap. Va afaitar la barba del noi. Raure la barba i el bigoti (a algú). El barber m'afaita dos cops per setmana. Avui no m'he afaitat. afaitar els diners a algú Prendre'ls-hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (els cabells, els pèls) s'ericin i s'estufin. No li esborrifis els cabells, que després em costa pentinar-los. Els cabells, ja se'ls ha allisats; però tot seguit se li esborrifen. Un bigoti esborrifat. [...]