FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, mostrar la seva blancor. Ésser més o menys blanc, tirar a blanc. Emblanquinar. Decolorar, fer tornar blancs, (els teixits o els filats). Adobar (pells). Legalitzar (diner negre). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que blanqueja. Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, les oxida o les redueix a formes incolores. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca, clapa blanca o blanquinosa, especialment en el cabell. Allò que es veu blanquejar al lluny. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu. El blancall d'una onada. [...]