FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compondre i descriure l'escut (d'una família, una ciutat o una corporació) segons les regles i la terminologia pròpies del blasó. Vanar-se. Blasonar de valent. [...]
m 1 heràld blasó. 2 fig glòria f, honor m [o f]. 3 pl ascendència noble f. Orgulloso de sus blasones, orgullós de la seva ascendència noble. 4 hacer blasón de blasonar de, fer ostentació de. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lloar-se vanagloriejar-seo vanagloriar-se gloriar-seo gloriejar-se bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens. blasonar. Blasonar de valent. picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès. jactar-se presumir de. Presumeix d'entès en la matèria. prear-se de galejaro fer [...]