FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura per la qual un animal incorpora els aliments. En l'home i en molts animals, cavitat que conté la llengua i les dents i va des dels llavis a la faringe. Cal posar-li el menjar a la boca. Se'l va ficar sencer a la boca. Menjar a boca plena. estar en boca Estar amb apetit de menjar [...]
El nom compost bocaorella es fa servir per fer referència a la transmissió o difusió oral d'una informació d'una persona a una altra. Atès que es tracta d'un compost patrimonial, és a dir, un compost format a partir de mots catalans, s'escriu aglutinat i sense guionet. Per exemple:
L'èxit de la p [...]
Presa d'aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que està situada a la via pública o a l'entrada d'un immoble i on poden ser connectades les mànegues per a l'extinció d'incendis. [...]
Per expressar que alguna cosa que s'acaba de menjar deixa bon gust, en català es pot utilitzar l'expressió deixar bona boca. Per exemple:
Aquest arròs deixa bona boca.
Aquesta expressió també vol dir deixar una bona sensació. Amb aquest mateix significat, es poden utilitzar les expressions [...]
L'expressió castellana hacerse la boca agua, amb el significat de pensar amb delit en el bon gust d'alguna menja, té diverses expressions equivalents en català, com ara: fer venir l'aigua (o aigua) a la boca; fer venir salivera. Per exemple:
L'aparador d'aquesta pastisseria fa venir aigua a la [...]
Dit d'un tret disparat amb la boca de foc de l'arma en contacte amb la pell, que produeix una lesió molt violenta, de vores irregulars i amb arrencaments de pell. [...]