Flama. [...]

Dansa dels segles xvi i xvii en què els balladors fan un moviment oscil·latori. [...]

Dansa dels segles XVI i XVII de ritme binari o ternari en què els balladors fan un moviment oscil·latori. [...]

f [flama] llama.  [...]

Que branda. [...]

Oscil·lació d'un cos que branda. Oscil·lació transversal d'una nau. Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d'oliva, llet i julivert fins a aconseguir la consistència d'un puré. [...]

elèctrodes immergits en un electròlit o bé en dos electròlits comunicats, capaç de produir força electromotriu. parell d'estabilitat Parell de forces del qual depèn l'estabilitat del vaixell que branda, format per la força de gravetat i per la força de [...]

1 flam(d'un llum, d'una candela, etc.) branda flamarada, flama que surt d'un foc viu. brimarada, íd. fogonada, flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se. xera, flamarada que es fa tirant al foc un grapat d'encenalls, un manat de palla, etc. flamaró, flama que de vegades surt d'una [...]

1 v. tr. balançar. 2 v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre. bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot. sondrollar. El bressol sondrollava dolçament. trontollar brandar. El vaixell branda. bascular gronxar-se balandrejar o balandrejar-se recalcar, fer una [...]