Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida. El sol brilla. Els estels brillaven al cel. Brillar com un diamant. Els ulls li brillaven d'alegria. Excel·lir. Brillar per les seves virtuts, per la seva ciència. brillar per la seva absència Una persona o una [...]

Imitar el cant dels ocells amb el brill o brillador. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Fer sonar un brill. [...]

v intr 1 brillar. 2 [sobresalir] brillar, excel·lir.  [...]

v intr 1 brillar, resplandecer. Els estels brillaven al cel, las estrellas brillaban en el cielo. Els miralls brillen, los espejos brillan. 2 [amb el brill] reclamar. 3 fig [excel·lir] brillar, sobresalir, resplandecer. 4 brillar algú per la seva absència brillar alguien por su ausencia.  [...]

lluir(->) birbillejar resplendir rutilar mirotejar, fer reflexos. mirallejar. La neu de la congesta miralleja. fulgurar centellejar guspirejar espitllar, resplendir, centellejar. llambrar o llambrejar espurnar o espurnejar llampurnar o llampurnejar llampeguejar Cp. fosforejar Manuel Franques [...]

Brillar, resplendir. [...]

Brillar1 1. No es veia birbillejar ni un estel.  [...]

Brillar com l'or, llançar rajos de llum. [...]