Esperonar (el cavall, etc.). Llançar un cavall, etc., devers un indret, encaminar-s'hi a cavall. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 [esperonar] espolear. v intr 2 cabalgar.  [...]

. brocar. Tres coses fan mal clergue: ...les parroquianes brocar (Llibre de les tres coses, citat per Alc.). cobrir, copular. 3 saber. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 donar una esperonada esperonejar picar els esperons brocar picar el cavallo simpl. picar 2 Fig. No treballa si no l'esperonen. agullonar fiblar estimular(->) incitar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fer l'acte sexual. follar(vulg.), íd. fotre(vulg.), íd. boixar(vulg.), íd. acoblar-se, es diu esp. dels animals. enganxar-se(dos animals) cohabitar(euf.) encambrar-se(euf.), literalment, tancar-se en una cambra. brocar(v. tr.). Brocar una dona (Alc.). (vulg.), íd. Manuel Franquesa i [...]

1 encarrilar. Posar una persona en el bon camí. acarrerar adreçar atraçar, indicar a algú el camí per anar a un indret. No em van saber atraçar i em vaig perdre pel camí. ensenderar, posar algú en el bon camí (esp. en sentit fig.). 2 (encaminar-sepron.) aviar-se arrumbar-se brocar(v. intr.), [...]

brocar, encaminar-se a cavall devers un indret. freqüentar, anar sovint a un indret. rodar, anar a una banda i altra sense aturar-se gaire temps enlloc. peregrinar, anar per terres estranyes, de poble en poble. pelegrinar, anar a un santuari. esbiaixar, anar, travessar de biaix. fer un salto fer [...]