FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
cànem bord Herba de la família de les compostes, de tija erecta, fulles linears o lanceolades, abundants, i capítols petits blanquinosos en panícula terminal, originària de l'Amèrica del Nord i naturalitzada als llocs ruderals de quasi tot Europa (Conyza canadensis). [...]
Fibra vegetal gruixuda que procedeix de la tija d'Hibiscus cannabinus, i que s'utilitza, principalment, per a la fabricaciķ de soles d'espardenya. [...]
a mala herba. El seu conreu té per finalitat l'obtenciķ de la fibra, anomenada com la planta, cānem. Necessita climes cālids i humits o bé regadiu. Prefereix sōls argilosos o llimosos, neutres o una mica alcalins i molt adobats. Les varietats més conreades sķn el cānem comú o el cānem de Bolonya [...]
FontDiccionari de sinōnims Franquesa d'Enciclopčdia Catalana (2a ediciķ)
clarell, cānem de segona qualitat. estopa, part basta del cānem. Cp. canemuixa o caramuixa: la canya del cānem. Manuel Franquesa i Enciclopčdia Catalana [...]
