FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament des de la cintura fins als engonals. Part més alta del suro que es deixa a l'arbre en pelar-lo. Deixar calces. En constr., baixant amb dues derivacions simètriques. En heràld., peça limitada per dues diagonals [...]
puestos los calzones (o los pantalones). 6 anar de calces pl [fer de cos] hacer de vientre. 7 calça d'arena pl [càstig] calza de arena. 8 calces curtes pl pantalón corto. 9 calces de ferro pl [de l'armadura] calzones de malla. 10 cordar-se les calces pl fig i fam [agafar coratge] atarse los machos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça rectangular de tela amb què s'embolca el cos i les cames de les criatures de pit fins a calçar-les. S'ha de canviar el bolquer a la criatura. Peça de cel·lulosa amb què, a manera de calça, s'embolca el cos dels bebès o dels adults que no poden contenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta sabates i mitges, a diferència del religiós descalç, que porta sandàlies. Els carmelites calçats. Que té les potes cobertes totes elles de ploma. Un ocell calçat. En heràld., que presenta una calça. Un escut calçat. [...]