Un ésser viu, anar perdent les forces per consumpció gradual. Aquesta criatura es va candint de gana. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

Acció de candir-se; l'efecte. [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] decandir-se pron, candir-se pron.  [...]

v tr 1 p fr [estropear] espatllar, deteriorar, fer malbé. v intr 2 [desmedrarse] decandir-se pron, candir-se pron, neulir-se pron. 3 [decaer] decaure, perdre, anar de caiguda. Sus negocios han desmedrado mucho, els seus negocis han decaigut molt. v pron 4 decandir-se, candir-se, neulir-se. 5 [una [...]

candir-se migrar-se llanguir enlleir-se esllanguir-se marfondre'so marfondir-se corsecar-se decaure(->) carpir-se enaiguar-se, es diu d'un infant de pit o del bestiar. anar al baix, en decadència, de mal en pitjor. enllangorir-se agostejar-se, perdre la ufana els camps, el bestiar o les persones [...]

. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre'spron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 debilitar-se, descoratjar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]