Persona que viu de demanar almoina. Hi havia dos captaires a la porta de l'església. [...]

m i f mendigo -ga, mendicante, pordiosero -ra.  [...]

El qui viu de captar. mendicant picaportes, captaire que va de porta en porta. pidolaire pobre de professió salmaire o oracioner, captaire que, en canvi de l'almoina, recita salms, assegut a la porta de la casa. Cp. acaptador (->). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

'accés (a un òrgan, etc.). Abordar el pàncrees. Aquissar . En veure'l, li abordaren els gossos. Els gossos, envestir. Els gossos aborden el captaire. [...]

sastre, el mitjà, moliner i el petit, captaire. El Sol, la Lluna i els planetes. La Bíblia no és un llibre qualsevol, sinó el llibre per antonomàsia. Passa pel pont. Viatjar al tròpic. Parlen del nou rector. M'encisa el nou i m'enamora el vell. Ve-te'l aquí, el noi de [...]

Cedir la possessió o propietat (d'alguna cosa) gratuïtament, sense rebre'n res en bescanvi. Donar un vestit vell a un pobre. Donar una almoina a un captaire. Us ho donaré de bon grat. M'ho ha donat de franc. No m'ho ha donat: m'ho ha venut. No és gaire amic de donar. Cedir en [...]

m [captaire] animero.  [...]

-ga m i f captaire, mendicant, captador -a.  [...]

-ra adj i m i f captaire, mendicant, pidolaire.  [...]

m 1 [que recita salms] salmista. 2 [captaire] oracionero [que recita salmos].  [...]