FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a carretes o carros. Persona que construeix carretes o carros. Persona que mena carreta o carro. Menestral encarregat del transport en carro o en carreta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavilla, especialment la que subjecta el jou a l'espigó d'una carreta o d'una arada, les rodes d'un carro o d'una carreta al fusell, etc. Arrel mestra d'un arbre, principalment dels pins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coixí que es posa al coll de l'animal per junyir-lo a l'arada, a la carreta, etc. A la frontera amb els sarraïns, rapte de persones lliures per vendre-les com a esclaves o demanar-ne rescat. Delicte de collera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça llarga de la carreta, de l'arada antiga, que va entre els dos bous o muls. Massís sortint fet a la vora d'un riu o del mar per a defensar els marges, canviar el corrent, etc. Puny de pena d'una vela llatina. [...]