Resultats de la cerca frase exacta: 23

1. carreta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carruatge de transport més baix que el carro, llarg i estret, generalment amb dues rodes i una llança on va subjecte el jou. [...]
2. carreta (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 carreta. 2 andar como una carreta anar a pas de tortuga.  [...]
3. carreta
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f transp carreta.  [...]
4. carreta
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
carro. curenya, carreta d'un canó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
5. tirandes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirants d'una carreta, d'una arada, etc. [...]
6. carretejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transportar en una carreta, un carro, etc. He carretejat la maleta tot el dia. [...]
7. carreter -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a carretes o carros. Persona que construeix carretes o carros. Persona que mena carreta o carro. Menestral encarregat del transport en carro o en carreta. [...]
8. clàvia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavilla, especialment la que subjecta el jou a l'espigó d'una carreta o d'una arada, les rodes d'un carro o d'una carreta al fusell, etc. Arrel mestra d'un arbre, principalment dels pins.  [...]
9. collera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coixí que es posa al coll de l'animal per junyir-lo a l'arada, a la carreta, etc. A la frontera amb els sarraïns, rapte de persones lliures per vendre-les com a esclaves o demanar-ne rescat. Delicte de collera. [...]
10. espigó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça llarga de la carreta, de l'arada antiga, que va entre els dos bous o muls. Massís sortint fet a la vora d'un riu o del mar per a defensar els marges, canviar el corrent, etc. Puny de pena d'una vela llatina.  [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>