Imposar (a algú) un càstig. Castigar els rebels. Aquest xicot, l'heu de castigar severament. Seràs castigat de la teva temeritat. que Déu em castigui si... Expressió emprada per a reforçar una afirmació. Imposar un càstig a algú (per una falta). [...]

Afegir al sucre un altre producte, com ara glucosa, crémor tàrtar o àcid cítric, per a evitar-ne la cristal·lització. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

 [...]

Tractar l'almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se. [...]

v tr 1 castigar, punir. Castigar un criminal, castigar un criminal. 2 [perjudicar] castigar, perjudicar. El viento castiga los trigales, el vent castiga els bladars. 3 fig i p fr [un escrito] castigar, corregir. 4 [mermar] minvar, escurçar, reduir. 5 fam [a las mujeres] embruixar, encisar.  [...]

v tr 1 castigar, punir. Castigar els rebels, castigar a los rebeldes. 2 castigar. Castigar l'enemic, castigar al enemigo. 3 [un escrit] castigar p fr, corregir. 4 [damnejar] castigar, dañar, perjudicar. Rentar la roba castiga molt les mans, lavar la ropa castiga mucho las manos. 5 agr [esporgar [...]

1 punir penar imposar un correctiu (o una sanció) multar, castigar amb una pena pecuniària. penyorar, íd. escarmentar(v. tr.), fer sofrir un càstig a algú per tal que es corregeixi. corregir, castigar algú per emmenar-lo a la regla. El pare el va corregir severament, amb una bona allisada [...]

castigar v tr = condenar [...]

Acció de castigar. Càstig. [...]