FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té quatre davant seu, el que fa cinc. Ell és el cinquè de classe. El pis cinquè. Que és una de les cinc parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. N'hi ha ben bé dues cinquenes parts de podrits. Un cinquè, 1/5. Dos [...]
-ena adj i m i f 1 [ordinal] quinto -ta. És el cinquè fill, es el quinto hijo. adj i m 2 [partitiu] quinto -ta. Les dues cinquenes parts li pertoquen, le corresponden las dos quintas partes. [...]
L'abreviatura de cinquè es pot escriure amb punt o sense: 5è i5è.
Tot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal [...]
Nervi que té l'origen al tronc encefàlic i que es distribueix per la pell de la cara, els músculs de la masticació, les dents, la boca i la cavitat nasal. [...]
Apòfisi robusta de la base del cinquè metatarsià on s'insereix el tendó del peroneal lateral curt. Excepcionalment queda completament separada de la resta de l'os, en forma d'oscicle. [...]
