FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica breu que serveix comunament de lletra a una cançó popular. Petita orquestra que toca en els balls populars i en les festes majors. Hem contractat una cobla empordanesa. Conjunt d'instruments forts, la majoria de vent, per a tocar a l'exterior, especialment [...]
En la majoria de parlars orientals i nord-occidentals, la consonant oclusiva dels grups -bl- i -gl- es pot pronunciar geminada quan es troba darrere d'una vocal accentuada al final de l'arrel d'un mot, i també en derivats i altres formes flexionades. Aquesta geminació és acceptable en tots els reg [...]
Cobla antiga constituïda per tres instruments, cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí, a la qual es podien afegir també altres instruments, sovint el violí o el sacabutx. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té instint, sensibilitat, musical. Persona versada en l'art de la música, que escriu obres musicals. Els músics italians. Persona que toca en una orquestra, una banda, una cobla, etc. Postres de músic. [...]