Company de professió, d'activitats. Tots tres són col·legues en aquella entitat. [...]

m i f colega.  [...]

company. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

viatge. Sant Maurici i companys màrtirs. El gos és el company de l'home. He sortit sense altre company que el bastó. anar de companys Anar en companyia. company de plet Persona que pledeja ensems amb una altra en la mateixa causa. Col·lega, confrare. Companys de claustre, de treball [...]

, al·lèrgia, al·licient, al·lot, al·lucinar, al·ludir; Al·là, etc. cal·li-: cal·ligrafia, cal·ligrama, etc. col·l-: col·laborar, col·lateral, col·lecció, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·lisió, col·locar, col·loqui, etc. il·l-: il·luminar, il·lusió, il·lustrar, il·lustre, etc. gal·l-: gal·licisme [...]

m 1 [d'una confraria] cofrade, hermano. 2 [col·lega] colega, socio, compañero, camarada. 3 [un periòdic a un altre] colega. El nostre estimat confrare l'"Avui"..., nuestro querido colega "Avui"...  [...]

m i f 1 col·lega. 2 [condiscípulo] condeixeble -a. 3 [de corporación] confrare.  [...]

-ra m i f 1 company -a, companyó -ona. Compañero de clase, de viaje, de juego, company de classe, de viatge, de joc. 2 [colega] company -a, col·lega. 3 [miembro de una corporación] companyó -ona. 4 [pareja] parell (o parells). Estos calcetines no son compañeros, aquests mitjons no fan parella.  [...]

companyó camarada col·lega, company de professió, d'actuació, etc. confrare, company en una corporació professional o benèfica. consort, company en la mateixa sort. contertulià, company de tertúlia. condeixeble correligionari, company de religió o d'idees polítiques. germà, en certes frases [...]