Colltorçar.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com vèncer.  [...]

v intr 1 torcer el cuello. 2 [la tija d'una planta] torcerse pron, doblarse pron. 3 fig [defallir] desfallecer intr. 4 fig i fam [morir-se] estirar la pata.  [...]

v intr → colltòrcer  [...]

v pron [el coll o la tija] → colltòrcer  [...]

v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [agarrar del cuello] agafar pel coll. 2 fam [matar] desnucar, colltòrcer. 3 fig i fam [coger] furtar, rampinyar.  [...]

1 v. intr. i pron. colltòrcer collvinclar-se(pron.) 2 defallir, morir. 3 torçar. 4 emmusteir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 mustigaro emmustigar mustiar marciro emmarcir pansir semar 2 (emmusteir-seo musteir-sepron.) pansir-se neulir-se passar-se boixar-se collvinclar-se colltorçar-seo colltòrcer-se colltorçaro colltòrcer(v. intr.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

petar(fam.) faltar(fig.). El dia que jo falti... passar a millor vida(en llenguatge religiós) finir els seus dies, morir de vell. colltrencar-seo trencar-se el coll, morir d'accident. matar-se, íd. rompre's el coll, íd. colltorçaro colltòrcer(intr. o pron.) collvinclar-se(fig.) tancar els ulls [...]

] tenir el cap ple de fum (o de pardals, o de grills, o de vent). 122 tener la cabeza como una olla de grillos fig tenir el cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans). 123 tocado de la cabeza tocat de l'ala (o del bolet). 124 torcer la cabeza p fr [morirse] colltòrcer, colltòrcer-se. 125 [...]