Colltorçar-se.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron [el coll o la tija] → colltòrcer  [...]

1 mustigaro emmustigar mustiar marciro emmarcir pansir semar 2 (emmusteir-seo musteir-sepron.) pansir-se neulir-se passar-se boixar-se collvinclar-se colltorçar-seo colltòrcer-se colltorçaro colltòrcer(v. intr.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. i pron. colltòrcer collvinclar-se(pron.) 2 defallir, morir. 3 torçar. 4 emmusteir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(torçar-seo tòrcer-sepron.) tortejar, guerxar-se. balcar-se capalçar-se(una biga, etc., per un dels seus caps) enguerxir-se enguerxinar-seCp. tortejar girar-se. Girar-se el peu. revinclar-se colltorçar-se, colltòrcer-seo collvinclar-se, torçar-se, el coll o una tija. aclucar-se(els filferros d'una gàbia [...]

. crebar(vulg.) anar al canyet(vulg.) aclucar els ulls(fig.) fer l'ànec(fam.) exhalar el darrer sospir 2 (Dit d'una planta) assecar-se colltorçaro colltòrcer(v. intr. i pron.) collvinclar-se Cp. neulir-se, emmusteir-se, mustigar-se 3 (Dit d'un poble, una família, etc.) extingir-se acabar(->) 4 [...]