El sol, la intempèrie, emmorenir (algú, la pell d'algú). Aquest sol et colrarà. Colrat del sol. En tres dies de córrer per la platja s'ha colrat tot. Recremar-se, sobtar-se. Se t'ha colrat l'arròs. Aplicar la colradura (damunt la superfície apropiada). [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [la pell] curtir, tostar, broncear, poner moreno. 2 art corlar, corlear. v pron 3 curtirse, tostarse, broncearse, ponerse moreno. 4 [recremar-se] requemarse.  [...]

1 embrunir emmorenir bronzejaro bronzar(la pell) torrar 2 (colrar-sepron.) recremar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de colrar o de colrar-se; l'efecte. Estat de la persona o d'allò que és colrat. Enrogiment inflamatori de la pell. [...]

v tr 1 oscurecer. 2 [colrar] broncear, poner moreno. v pron 3 [colrar-se] broncearse, ponerse moreno.  [...]

v tr [Se conjuga como: acordar] 1 torrar. 2 fig [la piel] colrar, torrar. 3 amer fig [zurrar] escalfar, estomacar.  [...]

v tr 1 [la piel] colrar, embrunir, emmorenir, bronzejar. 2 ennegrir. 3 [alisar] allisar, tesar, embotir. v pron 4 embrunir-se, emmorenir-se, colrar-se, bronzejar-se.  [...]

v tr [la plata] colrar.  [...]

v tr 1 [el cuero] adobar, assaonar, blanquejar. 2 fig [la piel humana] colrar, torrar, embrunir. 3 fig [acostumbrar] avesar, aguerrir, estar fet. Estar curtido en las artes de la guerra, estar avesat a les arts de la guerra. 4 estar curtido [avezado] estar avesat, estar-hi fet. v pron 5 avesar-se [...]