Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [encarregar] encomendar, encargar. 2 [saludar un absent] saludar, enviar saludos (o recuerdos). Comana'm força la padrina, muchos saludos a la madrina, saluda [afectuosamente] de mi parte a la madrina. 3 hist [atorgar una comanda] encomendar. v pron 4 hist encomendarse.  [...]

encarregar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [confiar] encomanar. Le encomendé la vigilancia de los niños, li vaig encomanar la vigilància dels nens. 2 [encargar] encomanar, comanar, encarregar. v pron 3 encomanar-se. Encomendarse a Dios, encomanar-se a Déu.  [...]

1 comanar(≠ comandar) o encomanar cometre. El rei deu cometre a d'altres els negocis menors. comissionar endossar, encarregar a un altre una tasca enutjosa. Endossar la feina als altres. encarranquinar, íd. encolomar, íd. confiar. Li han confiat la traducció de l'obra. deferir. Aquest afer [...]