Sentir compassió (per algú). Ha perdut en un dia tota la seva fortuna: el compadeixo de debò. Apiadar-se. Em vaig compadir de la seva mala sort. Els malvats han desaprès de compadir-se.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [sentir compassió] compadecer. Tothom el compadeix, todo el mundo le compadece. v pron 2 compadecerse, apiadarse. 3 compadir-se de compadecerse de.  [...]

1 compatir(dial.) complànyer plànyer doldre's (d'algú) condoldre's (amb algú) 2 (compadir-sepron.) apiadar-se sentir (molt) (una cosa per algú) commoure's, sentir compassió per algú. fer llàstima(una cosa a algú). fer pena. Em fa pena, pobre xicot! trencar(una cosa) el cor a algú Manuel F [...]

Compadir.  [...]

Plorar ensems amb un altre o amb altres. Condoldre's. Compadir. La gent no es complany de tu. Queixar-se. Hom es complany per fam i set.  [...]

musulmans, els jueus i els cristians creuen en un sol déu. Persona de la Santíssima Trinitat. Déu el Pare. Déu et faci bo! Expressió amb què afectem de compadir qui creiem que està en un error, es capté equivocadament, etc. Déu hi faci més que [...]

v tr → compadir  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 compadir, plànyer. 2 es de compadecer és de plànyer. v pron 3 [apiadarse] compadir-se. 4 [compaginarse] compaginar-se. 5 compadecerse mal no lligar. Su pretendida modestia se compadece mal con ese rasgo, la seva pretesa modèstia no lliga amb aquest gest.  [...]

compadir. complànyer-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]