FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presentar-se. He esperat tres hores el meu cosí, i no ha comparegut. Les orenetes compareixen per la primavera. Quan ens posàvem a taula ha comparegut a dinar. Una cosa perduda, ésser trobada. Ja han comparegut les claus. Presentar-se en justícia. Presentar-se davant un no [...]
[1a pers pr ind: comparec o compareixo] v intr 1 [acudir] aparecer, presentarse pron. Són les nou i el teu pare encara no ha comparegut, son las nueve y tu padre aún no ha aparecido. 2 [una cosa perduda] aparecer. Ja han comparegut aquells guants, ya han aparecido aquellos guantes. 3 [presentar-se [...]
El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (les ànimes dels morts, els dimonis), a comparèixer, a respondre. Evocar l'ànima del seu pare. Portar (alguna cosa) a la memòria, a la imaginació. Evocar un record. [...]