FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de competir. Manifestació esportiva consistent en l'enfrontament, individual o per equips, d'una sèrie d'adversaris, en una o més proves, per determinar-ne un guanyador. [...]
Competició de la modalitat de joc per cops en què cada jugador juga, forat per forat, contra el par fixat per a cada forat, amb l'objectiu de guanyar més forats que l'adversari. [...]
Cadascun dels dos tatamis de 14 x 14 m a 16 x 16 m, instal·lats en l'àrea de competició, sobre una plataforma, i compostos per unes zones de combat, de perill i de seguretat, en què es desenvolupa un combat. [...]
Conjunt de combats organitzat d'acord amb la reglamentació de l'esgrima i generalment amb una periodicitat establerta, amb l'objectiu d'establir un guanyador absolut. [...]
Actitud davant el conflicte que adopta la persona que mostra molt interès per arribar a un acord amb l'altra part i que, alhora, manifesta molt poc interès per mantenir la relació amb ella, de manera que lluita pels seus interessos sense tenir en compte els interessos de l'altra part. [...]