Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament tan afectuós. S'ha [...]

Conjugació del verb que heu cercat.  [...]

v tr 1 complacer. M'esforço a complaure'ls, me esfuerzo en complacerlos. v pron 2 complacerse. Ens complaem a anunciar-vos que..., nos complacemos en anunciaros que...  [...]

1 acontentar satisfer condescendir a(v. intr.). Condescendir als precs d'algú. donar greix(a algú), complaure'l en una cosa que li abelleix. desfer-se (per algú), complaure'l en tota cosa. Cp. accedir Ant. Descomplaure. 2 (complaure'spron.). Trobar en una cosa completa satisfacció [...]

Les formes del present de subjuntiu del verb complaure són les següents: complagui complaguis complagui complaguem complagueu complaguin Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complasqui, complasquis, etc., cal evitar aquestes formes en els registres formals.  [...]

Delerós de servir, complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent interès. [...]

No complaure (algú).  [...]

Que té deler, ple de deler. Tots estàvem delerosos de complaure'l. [...]

Ironia malèvola, burleta. Has vist amb quina sorna m'ha dit que ell estava sempre disposat a complaure'm? Ell, que no fa mai res del que li mano! [...]

Disposat a complaure. Ensenyeu als infants de ser complaents amb tothom, envers tothom. És molt complaent. No és gens complaent. Que es complau en alguna cosa. Mirar-se alguna cosa amb ulls complaents. [...]