FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir una idea més o menys completa (d'algú o d'alguna cosa). El tocà i conegué que era mort. En el seu respondre coneixeràs de quin peu es dol. Per la cara se li coneix que ha plorat. Conec que plourà. Conèixer algú el seu error, els seus defectes. Conec que [...]
v tr 1 conocer. Conèixer la realitat, conocer la realidad. Conèixer un autor, conocer a un autor. 2 [tenir consciència] conocer. Conec les meves limitacions, conozco mis limitaciones. 3 [descobrir] ver, conocerse [impers]. Ja conec que n'has feta alguna, ya veo (o se conoce) que has hecho alguna [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Cp. les expressions conèixer de nom, conèixer de vista. saber(->), conèixer perfectament. Sé un metge que ha curat tots els malalts de la passa i no n'ha mort ni un sol. Dona-ho a aquella noia que tu saps. intuir, conèixer una cosa per intuïció, sense haver de recórrer a [...]
Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
Els verbs aparèixer i conèixer (i els seus derivats: desaparèixer, reaparèixer; desconèixer, reconèixer, etc.) tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (aparec, conec) i en totes [...]
