FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar dins si mateix, per la fecundació, existència (a un nou ésser). A la somera és pròpia cosa de concebre ase. La comtessa concebé un fill del dit comte. Maria concebé per obra de l'Esperit Sant. Algú, formar-se dins seu (idea d'alguna cosa). Concebre un [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu [...]
Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocal de suport. Per exemple:
Futur
concebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran
perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran
batré, batràs, batrà, batrem [...]