Pertanyent a un concili, emanat d'un concili, d'acord amb les decisions d'un concili. Decisió conciliar. Seminari conciliar. [...]

Posar d'acord persuasivament sobre un punt en litigi. El jutge provà de conciliar les parts. Conciliar els ànims. Posar d'acord, fer compatibles, sense violència, (coses que semblen contradictòries). Conciliar les opinions, les tendències, més diverses. Conciliar dos [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

1 reconciliar concordar. Concordar les parts litigants. harmonitzar(opinions, tendències, textos, etc.) ajustar, fer cessar les divergències en vista d'un arranjament. posar d'acord acordar 2 (conciliar-sepron.) guanyar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj 1 conciliar. Decreto conciliar, decret conciliar. m 2 pare conciliar.  [...]

adj conciliar.  [...]

v tr 1 [poner de acuerdo] conciliar, concertar. 2 [hacer compatibles] conciliar. Conciliar dos textos, conciliar dos texts. 3 [granjearse, atraerse] conciliar. Su conducta le ha conciliado el respeto de todos, la seva conducta li ha conciliat el respecte de tothom. 4 [el sueño] agafar. v pron 5 [...]

v tr 1 [avenir] conciliar, poner de acuerdo. Conciliar les parts, conciliar a las partes. 2 [fer compatibles] conciliar. Conciliar els extrems, conciliar los extremos. 3 conciliar, granjear. La seva conducta li ha conciliat el respecte de tothom, su conducta le ha conciliado el respeto de todos. v [...]

Propi a conciliar, que concilia. Un esperit conciliador. Un discurs conciliador. Fer el paper de conciliador entre les parts. [...]

Que té per objecte conciliar. Mitjans conciliatoris. [...]