FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condecorar. Insígnia, marca d'honor, com una medalla, una creu, una cinta, etc., per a ésser portada generalment al pit, concedida en premi d'algun servei o mèrit notable. La condecoració del Toisó d'Or. Portar el pit cobert de condecoracions. Condecoracions [...]
Insígnia concedida per l'administració pública o altres organismes com a premi a algun servei o algun mèrit notable, o per perpetuar un fet històric important, que pot exhibir un policia d'acord amb la reglamentació i la uniformitat del cos a què pertany. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anella. Cordeta amb què se cenyeixen l'hàbit els frares de certs ordes religiosos. Cordó de Sant Francesc. Banda que porten com a insígnia els membres de certs ordes de cavalleria. Cinta que sosté o aguanta una condecoració. Ornament proveït de nusos i borles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creu que té el braç inferior més llarg que els altres i el superior, més curt. creu processional Creu posada a l'extrem superior d'un pal cilíndric. Condecoració en forma de creu o d'estel de quatre puntes usada per certs ordes corresponent a certes preeminències [...]
Ornament o insígnia fets amb una cinta de seda o altre material semblant disposat de manera que representa una rosa i que es posa a la roba com a senyal de pertinença a una organització o com a símbol d'una condecoració. [...]