Perdonar totalment o parcialment (un deute, la pena deguda per una falta, etc.). Condonar una multa. Li han condonat tres anys de presó dels cinc a què era condemnat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr condonar.  [...]

v tr condonar.  [...]

perdonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de condonar; l'efecte. [...]

Que no es pot perdonar, condonar, defugir. Un crim irremissible. [...]

Que es pot condonar. [...]

Càstig que el jutge o el tribunal imposa per sentència a qui ha comès un delicte o una falta. El tribunal el jutjà mereixedor de pena. Infligir, aplicar, una pena. Alleujar, mitigar, una pena. Condonar una pena. Pena aflictiva, infamant. Pena corporal, pecuniària. Sota pena [...]

v tr 1 [condonar] perdonar, condonar, remitir. Li fou remesa la culpa, se le perdonó la culpa. 2 [confiar] confiar, poner en manos de. Remetre una cosa a la discreció d'algú, confiar una cosa a la discreción de alguien. 3 [diferir] aplazar, dejar para más adelante. 4 [fer a mans] entregar, dar. 5 [...]