FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea més o menys completa que hom té d'alguna cosa. Tenir coneixença de si mateix. Coneixença del bé i del mal. Coneixença del món i de les persones. Venir, arribar, pervenir, a coneixença d'un fet. Tenir coneixença d'un fet. Haver coneixença d'un [...]
f 1 [efecte de conèixer] conocimiento m. 2 [relació, tracte] trato m, relación. 3 amistad, conocido -da. Ampliar el cercle de coneixences, ampliar el círculo de amistades. 4 a coneixença de [a coneguda de] al parecer (o a juicio) de. 5 ésser de la coneixença de ser conocido de. 6 fer coneixença [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 coneixement. Coneixement del món i dels homes. noció. No tenir noció d'una cosa. prenoció, coneixement anticipat d'una cosa. apercepció, acte intern de conèixer un objecte percebut. cognició, operació mental de conèixer. intel·lecció besllum, coneixença imperfecta, dubtosa, d'una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Versat en la coneixença d'una cosa per la pràctica. Un pilot expert. Una mà experta. Persona que, essent versada en la coneixença d'una cosa, està encarregada de decidir en cas de litigi sobre aquesta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adquirir la coneixença, la pràctica, (d'alguna cosa) amb l'estudi, l'atenció. Aprendre la lliçó. Aprendre de memòria. Aprendre's la lliçó de memòria. Aprèn-te de memòria els mots següents. Aprèn a callar. aprendre de lletra [...]