Conferir, conversar, tractar, familiarment. Un porxo on els homes els dies de festa a confabular s'ajustaven. Dues o més persones, posar-se secretament d'acord sobre una qüestió que interessa un tercer, generalment per causar-li un perjudici. Els rics homes aragonesos s'havien [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 confabular. v pron 2 confabular-se.  [...]

v intr 1 [conversar] confabular. v pron 2 [conspirar] confabularse.  [...]

1 conversar. 2 (confabular-sepron.) complotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de confabular o de confabular-se; l'efecte. Creació imaginària pròpia d'un psicòtic o d'un histèric. [...]

L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar. Convé recordar que s'escriu n en els casos següents: en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]

v intr 1 [de compadraje] confabular. 2 amer [presumir] presumir, gallejar.  [...]

xerrar. enraonar parlar(amb algú) confabular, conversar familiarment. conversejar, donar conversa a algú. Trobaren tres joves que les anaven conversejant. departir(v. intr.). Passaren una bella estona departint amigablement. estar a raons fer petar la claca fer-la petar(fam.) donar conversa [...]

coses dialogar confabular conferir fer petar la clacao simpl. fer-la petar(fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar(->) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula(en una [...]