Una persona catòlica, reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l'absolució. Confessar un pecat. Coneixent que es moria, demanà per confessar. Confessar-se d'un pecat. Confessar-se culpable d'orgull. En la quaresma dejunem i ens confessem [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

v tr 1 confesar. Confessar un crim, confesar un crimen. 2 abs confesar. L'acusat ja ha confessat, el acusado ya ha confesado. 3 [els pecats propis] confesar. 4 [oir de confessió] confesar. Confessà el moribund, confesó al moribundo. 5 [proclamar] confesar. Confessar la seva fe, confesar su fe. 6 [...]

1 Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta. atorgar. reconèixer convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat. admetre acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció. confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà. cantar(fig.). Fer [...]

Prevere que té l'obligació de confessar en una església determinada. penitencier major Cardenal que és el cap de la sacra penitencieria. [...]

Fer (un contracte, una escriptura, etc.), davant un notari. Atorgar un testament. Reconèixer, confessar. Li va atorgar que era una bona professional. [...]

Eximir d'una pena, deure, obligació, responsabilitat. En el judici la van absoldre. Remetre (a algú) els seus pecats. Es va confessar i el sacerdot l'absolgué. El confessor el va absoldre de tots els pecats.  [...]

confessar i combregar. [...]

dubtava, etc.). Ara reconeixes, per fi, que jo tenia raó. Reconèixer algú el seu error. Reconèixer un govern. Admetre, confessar, com a propi. Reconèixer la seva firma. Reconèixer un fill il·legítim. reconèixer un deute Manifestar-se obligat per un deute [...]