FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar situat als confins d'un país, fronterejar. Catalunya confina a l'oest amb Aragó. Dos països, tenir uns confins comuns. Alemanya i França confinen. Ésser veí. El meu camp confina amb el d'en Joan Pi. El geni confina amb la follia. Condemnar a confinament. Tancar ( [...]
v intr 1 confinar. Cataluña confina al norte con Occitania, Catalunya confina al nord amb Occitània. v tr 2 [desterrar] confinar. 3 fig [aislar] confinar, retenir. [...]
v intr 1 [fronterejar] confinar, limitar. Catalunya confina a l'oest amb Aragó, Cataluña confina al oeste con Aragón. 2 [ésser veí, contigu] lindar, colindar. La platja confina amb una pineda, la playa linda con un pinar. 3 fig rayar. El seu estat confina amb la bogeria, su estado raya en la [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. afrontar. El camp afronta, a sol ixent, amb la masia de X. confrontar. Catalunya confronta, al nord, amb França. fronterejar, ésser un país, fronter, amb un altre. Suïssa frontereja amb quatre estats. ésser limítrof termenejar 2 v. tr. internar isolar, tancar. Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de confinar o de confinar-se en un lloc. Pena restrictiva de la llibertat, aplicada generalment a delictes polítics. Van decretar el confinament d'aquell exministre tan corrupte. Aïllament de la persona que està confinada. El confinament en què visc. En fís. [...]