D'una manera confusa. Objectes apilats confusament. Explicar una cosa confusament. [...]

confús. a patolls(dit d'un conjunt de gent) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s'embarbolla. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t'embarbolles! [...]

Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible. No s'enrojola ni s'embarbussa quan li dirigiu la paraula. Dir embarbussadament (alguna cosa). No sé què s'embarbussa. [...]

Barrejar confusament. Li agarbuixava els cabells amb els dits. Se li agarbuixaven els cabells amb la marinada. [...]

Veure a mitges, confusament. El poblet, sota la boira, a penes l'entrevèiem. Entreveure les dificultats d'una empresa. Entreveure la veritat. Veure's mútuament. S'entreveuen sovint perquè són veïns.  [...]

v pron [parlar confusament] embarullarse, atropellarse.  [...]

adv fig confusament.  [...]

Parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és a penes intel·ligible. [...]

Pronunciar entre dents, confusament. [...]