Guanyar-se la voluntat (d'algú). Miraré de conquistar el meu pare perquè em pagui el viatge. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Amb la seva bellesa i bondat, la noia l'havia conquistat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 conquerir, conquistar. Los romanos conquistaron todo el mundo, els romans conqueriren tot el món. 2 [adquirir] aconseguir. Ha conquistado una buena posición económica a fuerza de trabajo, ha aconseguit una bona posició a força de treball. 3 fig [granjearse] conquerir, conquistar. Conquistar [...]

v tr → conquerir  [...]

1 (->) expugnar, conquistar a força d'armes una fortalesa, una ciutat. reconqueriro reconquistar, tornar a conquerir. subjugar, conquerir per la força. sotmetre. Cèsar sotmeté la Gàl·lia. asservir, posar algú, un poble, en estat de servitud respecte d'un altre. 2 Fig. Fer-se seva una [...]

1 conquerir. 2 Fig. Conquistar la voluntat d'altri. guanyar-se el cor(d'algú) enamorar. Va enamorar una pubilla del poble i s'hi va casar. enganxar(fig.), comprometre algú amb habilitat, enginy, etc., a fer alguna cosa. Ell no tenia pas intenció de prometre's tan aviat, però l'han sabut [...]

v tr 1 [un territori, etc] conquistar. 2 fig conquistar. Conquerir l'estimació pública, conquistar la estimación pública. 3 fig [enamorar] conquistar.  [...]

v tr [conquerir] conquistar, conseguir, aquistar ant.  [...]

v tr 1 [a un enemigo] captivar. 2 fig [conquistar] captivar, seduir.  [...]

v tr 1 catequitzar. 2 fig catequitzar, adoctrinar. 3 fig [conquistar] entabanar, ensarronar.  [...]