Resultats de la cerca frase exacta: 11

1. consolar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alleujar la pena, el dolor, (d'algú). Consolar els afligits. Benaventurats els qui ploren perquè seran consolats. La presència del seu amic el consolà. Consolar algú d'una desgràcia. Donar el condol (a algú). Va anar a consolar-lo per la mort del seu germà. No es podia consolar [...]
2. consolar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. consolar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 consolar. Consolar els afligits, consolar a los afligidos. 2 [donar el condol] dar el pésame. v pron 3 consolarse. 4 conformarse. Consolar-se amb un tros de pa, conformarse con un trozo de pan.  [...]
4. consolar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 consolar. Consolar a los afligidos, consolar els afligits. v pron 2 consolar-se.  [...]
5. consolatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de consolar.  [...]
6. consol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de consolar o de consolar-se; l'efecte. El consol dels seus amics el confortà. Allò que consola. He tingut el consol de reveure'l. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora. Plorar sense consol. Donar consol. Tu ets el meu consol en aquesta soledat. tenir mal consol [...]
7. despenar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 consolar, conhortar. 2 fig i fam [matar] carregar-se pron, pelar.  [...]
8. conhortar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 consolar, confortar. v pron 2 conformarse, contentarse, consolarse. Ja es conhorta amb la meitat, ya se conforma con la mitad.  [...]
9. consuelo (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acción y efecto de consolar] consol. 2 [cosa que consuela] consol. La música es su único consuelo, la música és el seu únic consol.  [...]
10. consol
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acció i efecte de consolar] consuelo, consolación f. 2 [cosa que consola] consuelo. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora, es un consuelo ver que aún hay gente cumplidora. 3 tenir mal consol d'algú ser maltratado por alguien, sufrir los malos tratos de alguien.  [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>