FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligar, reduir, (algú) a obrar contra la seva voluntat. El van constrènyer a dir que sí. La necessitat el constreny a vendre's les propietats. Reprimir, contenir. Refrenar i constrènyer la seva cobejança. Cloure estrenyent. [...]
v tr [pp: constret -a] 1 [obligar] constreñir, obligar, forzar. La necessitat el constreny a vendre's les propietats, la necesidad le constriñe a vender las propiedades. 2 [reprimir] constreñir, coartar, cohibir. 3 [cloure estrenyent] constreñir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constrènyer (algú) per la violència, fer-li violència. No convé violentar la joventut dedicant-la a oficis contra la seva aptitud i inclinació. Violentar l'ordre natural de les coses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de coercir o constrènyer. Força constrictiva que actua sobre el conjunt o alguns membres o grups de la societat per tal d'obligar-los a actuar d'una manera determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de restrènyer els teixits orgànics; l'efecte. Mesura coercitiva per la qual un tribunal pot constrènyer un deutor a pagar una quantitat per cada dia de retard en el compliment d'un contracte. [...]