Alterar l'ànim (d'algú). La mera presència d'aquell parent la contorbava. Alterar (l'ànim) d'algú. La mera presència d'aquell parent li contorbava l'esperit. En sentir aquelles paraules, el noi es contorbà. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 conturbar. v pron 2 conturbarse.  [...]

torbar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de contorbar o de contorbar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 contorbar. v pron 2 contorbar-se.  [...]

1 torbar contorbar, alterar l'ordre. alterar desorganitzar trastornar desordenar capgirar, pertorbar l'ordre de les coses. 2 Provocar un desordre mental. testavirar destemptar trastornar commoure contorbar, alterar l'ànim. atordir(fig.) fer perdre el cap 3 Fig. agitar. Manuel Franquesa i [...]

v tr 1 [turbar] torbar, atorrollar, contorbar. v pron 2 [turbarse] torbar-se, atorrollar-se, contorbar-se. 3 [malograrse] malmetre's, fer-se malbé, no reeeixir.  [...]

1 pertorbar alterar trastornar(físicament o moralment) contorbar(l'ànim) atorrollar desconcertar(->) 2 (torbar-sepron.) empegueir-se immutar-se(->) 3 entretenir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 alarmar amoïnar preocupar enquimerar intranquil·litzar pertorbar. Certes lectures pertorben l'ànim. contorbar torbar neguitejar desassossegar anguniejaro anguniar agitar intrigar, excitar en algú una curiositat inquieta. 2 (inquietar-sepron.) ansiejar(intr.) enneguitar-seo neguitejar-se [...]