Dir el contrari d'allò que diu (algú). No el contradiguis. És un home que no pot sofrir que el contradiguin. Encara em contradeies quan t'assegurava que era un brètol. Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d'algú. Una opinió que contradiu [...]

El verb que heu cercat es conjuga com dir.  [...]

[2a pers imper: contradigues o contradiu] v tr 1 [una persona] contradecir. 2 [una opinió] contradecir. Contradir les declaracions d'algú, contradecir las declaraciones de alguien. v pron 3 contradecirse.  [...]

1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una [...]

Que hom no pot contradir, no pot contrarestar. Un testimoniatge irrefragable. [...]

Inclinat a contradir. [...]

Acció de contradir o de contradir-se. [...]

Contradir (algú) com no havent dit la veritat. El que dic és veritat, i ningú no gosarà desmentir-me. Contradir (allò que diu algú) com a contrari a la veritat. La notícia de la seva mort ha estat desmentida. Si ho ha dit ell, qui gosarà desmentir-ho [...]

Acció de contradir o de contradir-se. No admeto contradiccions. Paraules o fets que inclouen contradicció. Les contradiccions de l'acusat. Oposició formal amb algú o alguna cosa. Es troba en contradicció amb tothom. Oposició absoluta entre dos termes. Relació [...]

perd o s'afebleix, sense que s'arribi a neutralitzar. No obstant això, de vegades en aquests tipus de mots hi ha fluctuació entre la neutralització i la no neutralització. Així, en parlars orientals, en la pronunciació de mots com contradir i entrepà de vegades la primera vocal es neutralitza (es [...]